divendres, 7 de novembre del 2008

joni mitchell


De cantant de cafés de mala mort, a ser una de les autores més apreciades de les ultimes decades.
Ha fet folk, rock, jazz, experimental. Utilitza afinacions super atípiques, ha influenciat desde els Led Zeppelin, al Prince, Sonic Youth...
Han fet versions seves un munt de "top sellers".. Els seus éxits més reconeguts per el públic es van editar a mitjans dels 70. Tot i així per mi es més interessant la época següent (jazz i experimentació), hi hà un disc encantador en el que interactua amb Charles Mingus, i que té darrera la flor i nata del jazz contemporani (Hancock, Wayne Shorter, Pastorius...)
A prop dels 50 anys và perdre la veu, i s'atribueix a que và començar a fumar als 9 anys.