dimarts, 6 de gener del 2009

Little Richard (El Periódico)

6/1/2009 Edición Impresa EDICIÓ D'UN CLÀSSIC DE LA LITERATURA ROCK

Little Richard narra la vida entre Bíblia i llibertinatge

  1. La biografia 'Oooh, my soul!!!' retrata l'excessiu intèrpret de 'Tutti Frutti'
 Portada de la biografia. Foto:  COL.LECCIÓ DE CHARLES WHITE
Portada de la biografia. Foto: COL.LECCIÓ DE CHARLES WHITE
 Little Richard, a Hollywood, cap al 1955, radiant després de l'èxit de Tutti Frutti. Foto:  COL.LECCIÓ DE CHARLES WHITE
Little Richard, a Hollywood, cap al 1955, radiant després de l'èxit de Tutti Frutti. Foto: COL.LECCIÓ DE CHARLES WHITE

MÉS INFORMACIÓ

RAMÓN VENDRELL
BARCELONA
Negre, gai i el més desaforat dels rockers primigenis, Little Richard (Macon, Geòrgia, 1932) era un escàndol vivent en la conservadora dècada de 1950. Predicador adventista que considera l'homosexualitat "una aberració" i "pecat", Little Richard és un escàndol vivent en els temps actuals, més progressistes o almenys políticament correctes. Charles White recorre a Oooh, my soul!!! La explosiva historia de Little Richard la bipolar, sempre exagerada vida del cantant amb un bigoti que va inspirar el de John Waters.
Richard Penniman (Penniman Books, segell de Penniman Records, havia d'editar per fi a Espanya la seva biografia) va néixer amb la cama dreta més curta que l'esquerra. "Deforme", segons ell. "Caminava d'una manera estranya: un pas llarg i un de curt. Els xavals em deien de tot: maricon, nena, monstre". Les va passar "de tots colors".
El potatge humà en què va créixer al sud profund dels EUA no té res a envejar al descrit per Chester Himes a les seves novel.les harlemites. Hi havia una dona que es tiraven per torns "sis, set o deu xavals", entre els quals Richard. Homosexuals granadets que pagaven per fer fel.lacions i amb qui no va trigar a relacionar-se. I un vident, el Doctor Nobilio, que usava com a reclam el "Fill del Dimoni: el cos apergaminat d'un nadó amb banyes al cap i els peus com les urpes d'un ocell". El seu pare comerciava amb licor il.legal i va morir en una baralla de bar. I de banda sonora, gospel.
Va fugir de casa amb la troupe de Doc Hudson, un xarlatà que venia ungüent de serp. Cantava Caldonia, de Louis Jordan, per atraure el públic. "Era l'única cançó que em sabia que no fos de l'església". Va ser el començament d'una carrera en l'antic món de l'espectacle. Va actuar transvestit en minstrels (vodevil ambulant fet per negres i per a negres) i es va fer un nom com a cantant en xous de varietats.

MAI VIST
Va prendre bona nota de l'impossible tupè permanentat, el maquillatge i l'híbrid de blues i gospel de Billy Wright. I de l'estil amb el piano d'Esquerita, a qui va conèixer al restaurant de l'estació d'autobusos Greyhound de Macon, obert tota la nit, establiment que freqüentava "a la recerca de sexe".
Encara que va gravar per primera vegada el 1951, no va esclatar fins al 1955 amb Tutti Frutti. El món no havia sentit ni vist mai res de semblant. "El seu tupè feia més d'un pam d'altura. I portava la camisa més cridanera del món. Es diria que havia estat bevent licor de gerd, concentrat de grosella i licor de menta, i que després s'havia vomitat al damunt", diu el productor Bums Blackwell. Pel que fa al seu estil vocal, el vers "A-wop-bop-a-loo-bop a-lop-bam-boom" és en la seva veu l'onomatopeia del frenesí. El crit de guerra de Dionís.
El seu regnat (com a rei i com a... reina, deia ell) al rock and roll va ser breu. El 1957 va guanyar la partida la Bíblia amb què participava en orgies, principalment com a tafaner i onanista. Es va fer evangelista, es va concentrar en la música religiosa i es va casar amb Ernestine. El matrimoni va fracassar. "No em casaria amb algú com jo encara que tingués diamants en lloc d'ungles i robins als ulls".
La seva tornada es va produir el 1962. A partir d'aquí, sexe, drogues, pasta, queixes per no tenir més pasta i reconeixement, narcisisme, addicció, mals rotllos. Rutina rockera, sí, però tan passada de rosca que no hi ha qui abandoni la lectura. Fins que el 1977 va tornar als braços del Senyor. Primer com a venedor de bíblies i després com a predicador.
Als seus sermons es presentava com a drogoaddicte i, atenció, homosexual redimit. És millor ignorar les seves absurdes paraules sobre el tema. Ben aviat va conciliar la seva faceta d'home de Déu amb la d'artista profà. En la seva primera actuació a Espanya, a Gijón el 2005, va fer distribuir entre el públic exemplars del llibre Buscant la pau interior.